26 del mes de la Pluja (II)

Només entrar a la sala dels pops veiem que a la sala no només hi ha “la trampa” que ens va mencionar Girastronomus, si no una amenaça molt més immediata en forma de hieracoesfinx amb males intencions. Però com no estem disposats a tornar enrere, Chandra inicia el combat amb una salva d’honor en forma de bola de llamps mentre Justa carrega contra ella. Malauradament, res no es tan senzill com sembla, i de cop apareix una aranya de fase que ataca a Theo, i al cap de molt poc temps apareix un ogre mag i la criatura que volia trobar Theo per destruir (suposo que per que no sabíem que estava tan ben acompanyada).

En contra dels temors de la resta, Justa assegura que la situació està controlada, i determinada a demostrar-ho tomba a l’esfinx i comença a atacar a l’ogre. Qui definitivament està totalment en desacord amb aquesta afirmació es Theo, que rep atacs per totes bandes, i desprès de rebre una contundent somanta de pals, acaba caient malferit. Tot i això, Justa segueix insistint que no passa res, que tot està controlat, carregant-se a l’aranya amb un cop com desganat, per seguir concentrada amb l’ogre mentre jo m’arrisco a que m’estomaquin per treure a Theo d’allà i donar-li una poció curativa abans no se’ns mori .

Com per contradir l’afirmació de Justa, La criatura fa alguna cosa i aviat es evident que totes les ferides que havia sofert l’ogre es curen miraculosament, abans de canviar de posició per que l’ogre llenci un conus de fred que només afecta a Theo (sort que s’havia recuperat lleugerament). Malgrat això la situació sembla complicada així que decideixo anar a combatre cos a cos amb l’enemic mentre Chandra tracta inútilment de drenar el poder màgic de la criatura. El que va passar a continuació no se molt be a que es va deure, però o be Chandra la va intimidar, o be es van acovardir al veure que una criatura amb sang de drac (evidentment, jo) els atacava, però la veritat es que van desaparèixer passant al pla eteri per evitar-nos.

Pel que fa a la trampa dels pops… be suposo que es referirà a les tres columnes de vidre amb un pop a l’interior que hi ha al mig de la sala, però no veig on està la trampa…

En tot cas trobem la porta secreta que estàvem buscant per poder evitar el mur de força i seguim cap a la zona interior malgrat que Chandra i Justa comencen a pensar que hauríem de descansar o sortir d’aquí, però no estan tan convençuts com per oposar-se als desitjos de Justa de seguir endavant a qualsevol preu.

Mentre estava obrint un pany ens apareix un will’o’wisp que em tira un raig, i fa mal! Enrabiat em regiro però la criatura tira un altre raig i es fa invisible, una cosa habitual en aquestes criatures, així que tots ens quedem a l’expectativa per tractar d’atacar en quant torni a ser visible per atacar, jo amb javelines i els altres, menys previsors, amb armes cos a cos per si apareix just al seu costat… Be tots no, Justa considera que no es tracta més que d’una distracció molesta i decideix seguir endavant per la porta que acabo d’obrir, considerant que no cal preocupar-se per una cosa tan insignificant.

Mentre ella desapareix per un corredor, aprofito les meves habilitats per ferir greument la criatura, però no prou com per acabar amb ella. En aquestes estem quan Justa torna corrent pel corredor, amb la cara desencaixada dient no se que d’un os, però al entrar de nou a la sala dissimula i recupera la seva actitud de seguretat, i amb una veu prou ferma ens renya per no haver matat encara a “aquesta mosca collonera” mentre avança cap a la darrera posició coneguda de la criatura i, amb un cop casual al buit, acaba amb ella.

Sorpresos per al facilitat amb que Justa darrerament sembla acabar amb els adversaris, seguim pel corredor per on aquesta acaba de tornar tota estorada, i ens trobem tres estàtues com aquelles que llençaven raigs de diferents energies. Aquest cop tracto de desactivar la trampa, cosa que aconsegueixo malgrat rebre algunes descàrregues durant el procés. Al menys aquest cop tinc la recompensa de poder agafar les tres ametistes des d’on sorgien els raigs i que semblen ser força valuoses.

A poca distancia de la trampa trobem un àrea que sembla sacralitzada, i aprofitant la ben entesa els altres comencen a parlar de parar a descansar a aquesta sala. L’inconvenient es que sembla la sala amb més corredors de totes les que em trobat, i per tant la menys defensable. Es per això que abans de decidir res decideixo explorar una mica l’àrea circumdant per si hi han carrerons sense sortida. Tot i recórrer una bona distancia, sembla que cap ho es així que provo un altre possibilitat: trobar alguna porta secreta que condueixi a una zona segura… i bingo!!! En trobo una a la pròpia sala que dona a una petita cambra on, una mica apretadetes, cabrem i podrem descansar. Hi ha una trapa al terra que no sabem a on condueix, però si Theo es col·loca a sobre per descansar, entre el seu pes, i el de la seva armadura, es gairebé segur que ningú podrà entrar per allà, així que… que descanseu!