Archive for Juliol de 2009|Monthly archive page

8 del mes de l’Aire

Ahir al vespre, quan ja s’havia retirat a dormir a la capella, el pater va tornar a la taberna, segurament amb idees pervertides de veure’ns a la nostra habitacio (cosa que no va poder perque nossaltres encara estavem disfrutant de la vetllada a la posada), i ens va parlar d’un possible treball proposat per l’amic d’un amic, d’un amic, o una estrafolaria historia d’aquest tipus. El realment important es que s’incloia una invitacio a dinar al Castell Shard, dins la zona noble.

Evidentment, el varem treure a patades per osar vindre a molestar a aquelles hores, pero avui em concretat de que es tractaba. Sembla ser que un amic del pater de l’esglesia on s’esta Theobald (si, aquell que era amic del seu mestre… be, es un lio enorme pero ja m’entenc) te un amics nobles que, potser, podrien oferir-nos una feina adecuada per a nossaltres, i per parlar del tema avui ens han convidat a la seva residencia, el Castell Shard. Al sentir parlar de “dinar al barri noble” les altres noies semblen que s’han tornat boixes i han corregut a fer uns apanyos de dubtos gust per lograr l’impossible. Chandra, la mes intel.ligent sens dubte, a improvissat un modelet que no desentonara massa a partir d’un vestit que ja tenien a la sastreria on treballa la noieta que varem salvar. Lisa, per la seva part, deu haber-ne fet alguna amb aquesta noia, perque ja no vol ni acostar-s’hi i parla malament d’ella (un dia d’aquest haig d’averiguar com a tornat a ficar la pota… si es que hauriem de treure-la a passejar nomes si esta ben lligada amb una cadena i un morrio que l’impedis obrir la boca). En tot cas s’ha fet un pastitxe de maquillatge tal, que l’em obligat a rentar-se la cara (i per aixo em fet tard… una cosa mes a la llista de coses imperdonables que ha comes aquesta noia, tot i que sospito que en realitat es un ent que ocupa el cos inocent, gens agraciat pero inocent, d’una noia). Justa, orgullosa com sempre, preten anar amb la seva armadura resplandent de tan pulirla (crec que es per dissimular que no te cap vestit decent, i si el tingues segur que no sabria portar-l’ho adecuadament).

Per la meva part, veient com van les coses per aqui, he decidit encarre-gar un vestit adecuat, pero per anar be al dinar d’avui he hagut de recorrer a la magia, alterant l’aspecte de la meva roba per portar un elegant vestit a joc amb unes quantes joies (Chandra s’ha sentit tan xelosa que volia disipar la magia perque no lluis mes que ella, pero al final ho ha deixat correr). Oh, si! i Theobald ha demostrat que es tan pata com sempre i ni s’ha molestat en presentar-s’hi de forma decent. Espero que, com a minim la tunica fos neta.

Per anar fins alla, tot i que tothom deia que es tan conegut que no hi ha perdua, Theobald ha insistit que ens acompanyes un aprenent de ferrer que sembla li ha caigut en gracia (o gracios) i que treballa a prop de la posada on ens estem. No se perque dimonis el necesitavem, pero al menys ens ha deleitat amb fantasioses histories sobre els habitants de la casa que, sens dubte, s’anava inventant sobre la marxa. Al menys el pater no ha insistit massa en que li donessim unes monedes per fer una feina que no calia, i ha estat ell qui ha afluixat la mosca. No se, potser estic equivocat amb el pater, i el que realment li interesen no son les noies de bon veure com nossaltres o facilment enganyables com Lisa, sino els noiets de mes curta edat…

El famos Castell Shard fa honor al seu nom, ja que te la forma d’una torre fortificada, amb foso i tot, situada gairebe al mitg del barri noble, al centre d’un jardi geganti.

A l’interior del castell varem veure de resquitllada un extrany cristall que gairebe semblava un tros de gel de grans dimensions, situat al centre de la torre. El majordom, que es diu Cadmus, sempre sembla saber-ho tot (noms, el que et ve de gust i quan), com si et lleguis la ment, pero ademes te les formes i la cortesia que es suposa que hauria de tindre el servent principal d’una casa tan important, i fins i tot els teus desitjos mes golafres els presenta com un oferiment seu que et veus incapas de rebutjar (es realment divertit i practic).

Els senyors de Castell Shard

Els senyors de Castell Shard

La senyora del castell, Lady Rill, es sens dubte una maga o similar, tot i que una mica extranya, simpatica, pero rara. Va a tot arreu levitant, i no tinc cap dubte que si algu la fa enfadar seria capas de convertir-l’ho en pols amb un sol pensament (quina enveja, la veritat). L’altre senyor del castell, Lord Zavere, es un tipus una mica sinistre, potser per la forma de vestir, pero amable i guapiiiiiisim!!!!
Ens van conduir fins al menjador on hi havia molt de menjar, tot molt bo, i magnificament servit per Cadmus (suposo que no seria una descortesia anomenar tan familiarment una maravella d’home com aquest), mentres tots plegats parlem de coses intrascendents. Be, quan van comensar a parlar de religio vaig desconectar per dedicar-me a un tentador segon tros de pastis de xocolata.

Quan ja estavem acabant, va arribar Mand Scheben, el sacerdot que ens havia convidat en nom dels senyors del castell, i comencem a parlar de negocis. Segons sembla, els germans Cran s’han creuat en el cami de Lord Zavere en alguna ocasio, aixis que han quedat una mica impresionats per que em acabat amb un d’ells. Actualment, l’altre germa, Linech, sembla que esta contractant aventurers per algun tipus de feina, una cosa poc comu en ell, ja que sol confiar nomes en els seus homes, i aixo intriga a Lord Zavere, que vol parar-li els peus.

Ens diu que Linech Cran basicament trafica amb una droga anomenada Shibel, que s’extreu d’algun tipus d’algues. Fa un temps a l’illa on la fabricaba va pasar alguna cosa, i Zavere creia que aixo esfonsaria el seu negoci, pero per contra sembla que Cran disposa d’un considerable finansament per seguir operant. Es per aixo que ens ofereix 200 ors a cadascun per averiguar que es porta entre mans. Ens dona tots els detalls sobre la localitzacio de Linech Cran, i ens promet un extra si aconseguim xafar-li algun profitos negoci.

Quan anem a veure a Linech Cran per oferir-nos com a aventurers, entrem en un carrero ple de matons vigilant, tot i que jo segueixo imperterrita cap al cau d’en Cran, al contrari dels demes que semblaven massa nerviosos per pasar per experimentats aventurers. Gracies a la meva compostura i que no deixem parlar massa a Lisa, pasen rapidament al cutxitril d’en Cran (evidentment, un mitg orc com el seu germa), un lloc petit, apestos, on ademes d’ell hi ha una noia que li fa carentonyes sentada als seus genolls (quin mal gust, per part d’ella, es clar). Per la unica finestra es pot veure una magnifica vista del port, pero el que mes crida la atencio es una esplendida estatua d’or, molt ben tallada i, que pel port del model, representa sens dubte a un noble. Sense preambuls, ens diu que pagara be si recuperem el cadaver de la seva filla de 13 anys que va morir a una illa propera i el sarcofag de la cual es va esfonsar amb el vaixell que la portaba cap a Ptolus. Sembla que el vaixell (l’Arrowhead) es va incendiar i esfonsar a l’entrada de la badia de la ciutat fa unes dues setmanes, tot i que Linech Cran esta convensut que no va ser un accident. Si acceptem ens donara a cadascun una pocio de respirar sota l’aigua durant 8 hores per poder sumergir-nos, i 1500 ors a repartir (mes tot el que trobem, ja que a ell nomes li interesa el taud) pel rescat del sarcofag de la seva difunta filla.

Ptolus07Tornem al Castell Shard per informar del que es porta entre mans en Cran, i ens sembla que Zavere sembla preocupat. Ens ofereig 100 ors mes si acceptem la missio d’en Cran (cosa que ja em fet) i ens asegurem que no hi ha alguna cosa mes darrera tot aixo.

Ademes, sembla molt interesat respecte a l’estatua i, quan li describim amb tota mena de detalls, fa cridar Lady Riell i, entre tots dos, arrivem a la conclusio que podria tractar-se d’un amic seu, aixis que ens ofereixen 1500 ors adicionals per recuperar l’estatua. Finalment quedem que un cop feta la feina del sarcofag i cobrat d’en Cran, Lady Rill ens donara un pergami que ens permetra portar magicament la estatua fins el castell, mostra del gran poder magic d’aquesta dona, ja que aixis a ull, la estatua pesara uns 400 kg, i fer un sortilegi capas de moure-la implica un poder magic molt superior al que soc capas d’imaginar… i si una cosa no em falta es imaginacio.

Anuncis