Archive for Octubre de 2009|Monthly archive page

15 del mes de l’Aire

Fart de pateixar inútilment, començo a pensar que el maleït elf no era tant de fiar com pensava Chandra (be, potser no tenia sang totalment élfica i era una mica com jo), així que decideixo tornar a la taberna Gatehouse, on segons la propietària fa molt de temps que no te cap hoste amb sang élfica. Evidentment va ensarronar totalment a Chandra, aprofitant-se de que al ser també elfa, sens dubte no sospitaria d’ell. De fet, com algun va comentar, potser es tracti del drow que busquen per robar objectes màgics. Des de que varem entrar a la ciutat em vist pasquins seus per tota la ciutat.

Preguntant, preguntant, i alleugerant una mica la bossa de la que sens dubte es deu sentir culpable per excés de confiança, uns facinerosos ens van comentar que sens dubte ha de tractar-se de Araevil Severson, un lladregot que treballa per qui li pagui millor. Ara només falta trobar-l’ho.

Suposo que ens costarà trobar al mal.leit lladregot, així que ens dividim per cobrir més terreny. Mentre les paladines van al cos de guàrdia del barri per veure si en treuen l’aigua clara, Lisa i jo, per separat, anem al Red Stallion Pub, que es una de les tabernes per on es més probable que aparegui el tipus. Les Paladines només logren saber que es un tipus conegut, però molt esmunyedís, i que a més de per les tabernes, potser se’l podria arribar a trobar a una casa abandonada que l’anomenen Torre Killraven, de la que es sospita que es un niu de malfactors, tot i que la guàrdia no hi ha trobat res les vegades que l’ha escorcollat.

Al Red Stallion em fixo en un curiós cartell que hi ha al costat de la porta sobre un tal Dularius Mul, suposat expert en investigacions màgiques que rep a la gent a l’interior del pub. La veritat es que només entrar estic convençut que el tipus vestit estrafolàriament que juga a dards es l’interfecte del cartell. Mentre em sembla que Lisa està tractant de lligar-se a un elf en un recó, un cop confirmat que Dularius era qui em pensava, i el taverner no em pot ajudar a trobar a Araevil, decideixo fer unes partidetes amb el “campió de dards” Dularius. La veritat, no es gens difícil de guanyar, així que sospito ha fet trampes màgiques. Tot i que veig clarament que es un canta manyanes, fem unes copes per tractar de treure-li informació, però només aconsegueixo saber que es un garrepa, que coneix al lladregot però fa temps que no el veu per aquí… i acabo portant-l’ho a casa seva (es a prop) perquè no sap aguantar la beguda. Al menys puc comprovar que es un mag com diu, però sembla més pobre que una rata, així que evito la tentació d’alleugerar-li part del pes que l’agobia.

A falta de pistes concretes, Justa insisteix en anar a la Torre Killraven a fer “neteixa” mentres tractem de comprovar si l’elf s’hi amaga. La veritat, des de fora fa una pinta molt dolenta, i sembla deserta. Chandra envia a Enric perquè investigui, i al comprovar que està deserta, entrem a investigar, però només trobem rastres circumstancials de que en algun moment ha estat emprat com a refugi, però ni idea de quant de temps fa de la darrera vegada. Baixem al soterrani, per on arribem a una més que evident porta secreta que suposem, be estem gairebé segurs, condueix al Laberint de Ghul, que s’extèn per sota la ciutat. I com no, oblidant la feina que realment ens ocupa, amb Lisa obrint la marxa, ens adentrem al laberint, tot i que només trobem pols i sales buides. Després de molt caminar, a una sala (buida com totes les demés), veiem un forat a una cantonada al fons de la qual es veu un estrany líquid que, segons Chandra millor no tocar, doncs està convençuda que es tracta d’una esfera entròpica, un objecte molt perillós que desintegra tot el que toca.

Però les paladines no deixen de ser font de events curiosos i estranys. Aquest cop li ha tocar el torn a Justa, ja que l’espassa que porta de cop a badallat i ha començat a cridar que un tal Delvar la desenfundés. Suposo que al no tindre cara no em pogut “veure” la sorpresa que deu haver estat per l’espassa ser desenfundada per una simple aprenenta (paraules textuals de l’espassa) en doncs del gran heroi Delvar, simplement perquè ha fet una petita becaina de aproximadament 300 anys. Com es normal, Justa ha començat a divagar sobre alguna cosa (no estic massa segur del que ha dit perquè quan comença a parlar en aquest pla deixo d’escoltar-la ràpidament), mentres recordava que un avantpassat seu, un veritable paladí de Lothian, es deia Delvar. El pitjor d’aquests artefactes del dimoni es que son unes busca-raons, i quan em sentit uns sorolls l’espassa s’ha posat a cridar “per Lothian”, arruïnant-nos la sorpresa i provocant l’atac immediat de quatre Ogres. Cert, l’espassa es espectacular, fa llumetes, sembla que el seu full estigui envoltat en flames, i potser sigui beneïda o un altre tonteria d’aquestes perquè fa uns talls força profunds en els dolents, cosa que ajuda a matar a tres dels Ogres i fer que el quart fugi, però no deixa de ser un incordi. Afortunadament l’espassa decideix fer un altre becaina fins que Justa sigui digna d’empunyar-la amb tot el seu poder. Espero que no l’importi fer un altre llaaaarga becaina, perquè si ha d’esperar que Justa en sigui digne…

Ptolus14

Al menys la caminada no ha esta en va, doncs els Ogres porten força pasta, fins i tot una bossa amb 500 ors que evidentment es un pagament, ja que estan molt ben posats en una bossa amb el segell de la ciutat. Suposem que el pagament era per portar a alguna banda el pesat cofre que carafeixaven els ogres, i que només som capaços de portar entre tots (es impossible d’obrir sense la paraula clau, ja que sembla es tracta d’un artefacte molt poderós). Com ràpidament ens afartem del pes, Chandra envia a Enric per avisar a Lady Rill amb la tentació de que sap de dos artefactes arcans. La veritat es que es molt útil ja que es teleporta fins on ens trobem, i tots plegats, cofre inclòs, ens teleportem de tornada a Castle Shard, on deixem el cofre a l’espera de saber com obrir-ho.