Archive for gener de 2010|Monthly archive page

28 del mes de l’Aire

Avui, mentre estàvem dinant tranquil·lament a The Ghostly Minstrel se’ns acosta el ferrer que hi ha a la mateixa plaça, al que coneixem per haver fet alguns tractes, i perquè Teo es va encapritxar molt temporalment (tant temporalment que quan li varem mencionar ni es recordava del seu nom) del seu ajudant. Segons sembla, el noi s’ha ajuntat amb males companyies, uns paios que formen part d’una anomenada Ptolus’s Broterhood. Diu que ha tractat de fer-li recapacitar, però no li ha fet ni cas. Es per això que, com sembla que el noi ens te en certa consideració, potser si li parlem nosaltres, el ferrer creu que pot entrar en raó, i ens promet que, si ho logrem, ens farà tarifes de bons clients. No es que això m’interessi massa a mi personalment, però la inactivitat, tant desitjada abans, comença a pesar com una llosa.

Primer fem algunes preguntes per veure si realment aquesta Ptolus’s Broterhood pot ser una mala influencia pel xicot, i Chandra aconsegueix “convèncer” (i ho poso entre cometes perquè la mueca que ha esbossat quan ens ho ha explicat m’ha fer por fins i tot a mi) a un tipus que en sap alguna cosa perquè li expliqui que, en realitat, aquest es un nom fals que fa servir el culte caòtic dels Brothers of Venom per captar les seves víctimes.

Convençudes dels riscos que correrà el xicot si segueix per aquest camí, les paladines agafem la responsabilitat de obrir-li els ulls al noi… amb un èxit tan aclaparador que si no se’ls ha rigut a la cara sens dubte es perquè encara li queda una certa decència per avergonyir a unes noies en públic.

Per la nit, Chandra ens desperta dient que Enric li ha comunicat que el noi està amb els seus corruptors, segurament marxant cap a la base del culte. Sembla que Lisa els està seguint de prop, així que ens posem ràpidament en moviment per evitar que Lisa fiqui massa la pota.

El grupet format pel noi i la parella que normalment el va a buscar sembla ser que entra en una taberna anomenada The Rats Nest, situada a una cantonada propera a un punt en que han parlat amb un tipus ben amagat, segurament un vigia per avisar als cultistes de problemes. Quan arribem els demés, i mentre Lisa ens explica el que ha vist, estic segur de que un tipus s’està movent pels terrats, aparentment fugint al veure’ns. Ràpidament m’enfilo als terrats per tractar de localitzar-ho millor i neutralitzar un possible perill. A la cantonada davant de la posada hi ha un tipus vigilant en la nostre direcció, possiblement el mateix que he vist pel terrat, i també possiblement el que ha vist Lisa, ja que on estava no queda ningú. M’acosto amb precaució i, en part gracies a la capa que em susurra a l’orella, i en bona part perquè era un nyicris que no aguantava res, el perill queda ràpida i efectivament neutralitzat. El tipus no portava res útil, a excepció d’un anell amb el símbol d’una serp recargolada, que segons Chandra es un motiu força clàssic emprat pels cultes caòtics.

Els demes entren a la taberna mentre jo controlo les possibles sortides de l’edifici i els voltants, però no veiem res, fins que una nova explicació per part de Lisa de tot el que ha vist, ens demostra la seva inutilitat, ja que el grupet no ha entrat en cap moment a la taberna, sinó que ha marxat pel carreró que hi ha al seu costat. Amb la pista molt freda, Justa tracta de detectar la influencia del mal, i troba onze presencies malignes a la casa situada al costat de la taberna, així que decidim entrar-hi.

Justa ho fa seguint el sistema tradicional dels paladins (o al menys de les paladines que conec), pegant una patada a la porta i entrant en tromba. Jo, que estava a la teulada per cobrir possibles fugides, en quant sento el soroll de la lluita a la planta baixa, em despenjo fins a la terrassa de la primera planta i començo a infiltrar-me a la casa des de el pis superior. En una de les habitacions trobo al xicot apujant-se els pantalons i a la mala pècora que se l’estava follant per atreure’l pel camí de la perdició, i a la que li trec les entranyes sense cap problema. Com al pis inferior sembla que la cosa no va gaire bé per les meves companyes, atesos els crits que sento (i els que deixo de sentir), em dirigeixo cap a baix per l’escala, carregant-me a l’oposició que trobo pel camí.

Quan arribo a baix la cosa ja ha acabat, així que faig baixar al noi tirant de l’orella per demostrar-li el que ha passat per culpa seva, i no em refereixo a la mort dels cultistes (un centaure, un litorian, sis tipus que segons sembla no eren gaire bons lluitadors, un parell més que es defensaven prou be, i la puteta que l’havia encandilat), sinó a la pobre Lisa, que ha caigut, no sabria dir com perquè no hi era, però posem que lluitant ferotgement. El noi està realment avergonyit però ningú el lliure de la bronca que li peguem totes per ser el responsable de la mort de Lisa.

Total, una nit mogudeta en que em salvat al noi de les urpes del Caos, però en la que em perdut a Lisa (snif, ja està be pena) i en que no em aconseguit gairebé gens de botí, amb l’agravant de que ressuscitar a Lisa mermarà considerablement els nostres recursos, només espero que Teo, amb els seus contactes, aconsegueixi que ens facin preu d’amic. Chandra es l’única amb sort ja que sembla que el seu objecte xupa màgia dels objectes màgics, així que es una bona forma de desfer-nos d’objectes malignes com l’espasa unholy que tenia un dels tipus.

Anuncis