Archive for Juliol de 2010|Monthly archive page

8 del mes de la Pluja (II)

Escoltant pel forat em sembla que hi ha dos essers xerrant amb veu aguda, però abans de poder comprovar de forma sigil·losa qui son, Justa decideix acostar-se amb tot el terrabastall que fa i els posa en alerta. Resulten ser dos homes rata que es trobaven a les clavegueres, i que fugen ràpidament, amb Justa anant-hi darrera (i caient de forma força ridícula al llim del fons). Decidida a que no fugin per donar l’alarma, salto darrera Justa i els persegueixo, però a molt poca distancia entren per una porta que dona a una zona construïda per aquests essers. Aconsegueixo acabar amb un, però el segon te temps de donar l’alarma, amb Justa, ja recuperada colpejant-l’hi sense pietat. Mentre corro darrera d’ells tinc la sensació que al entrar a la zona s’ha activat un glif, probablement per avisar a més guàrdies, així que avanço ràpidament per neutralitzar possibles perills, quan em topo amb un home rata que llença una granada de fum. Lamentablement des de la posició que tinc no soc capaç de veure que just darrera seu hi ha dues ratotes molt més grans i un altre home rata amb un mosquet. Intento retirar-me per avisar als demés, però davant de tants enemics i tant poderosos no ho aconsegueixo i quedo estesa al terra, dessagnant-me lentament a l’espera que els demés vinguin a ajudar-me.

Un cop eliminats els guàrdies i recuperats de les ferides sofertes, em canvio l’aspecte per semblar un dels homes rata mentre avanço per explorar el cau de les ratotes, però no hi ha res més d’interès, arribant a un cul de sac ple de merda, que deu ser on descansaven les ratotes. Estranyats pel petit que es el cau, i les molèsties que s’han pres, regirem pam a pam tota la zona, fins descobrir a la primera sala un petit forat a la paret per on ens estan espiant. Faig un detectar màgia i se’m revela una paret il·lusòria per on, malgrat no disposar ja de massa màgia, decidim continuar fins neteixar el cau de rates.

Però no son pas rates els que ens esperen, evidentment ben preparats ja que ens han estat controlant tota la estona. Es tracta de dos humans, una mig drow i un harrow elf, tots amb simbols del culte dels Brothers of Venom. Un, que per la forma posterior d’atacar sembla ser un lladre amb habilitats màgiques, llegeix un pergamí o es beu una poció que el fa invisible, fins i tot quan ataca. Un altre, que es sens dubte un mag, ens llença un llamp darrera l’altre (sort que els puc esquivar tots i no em fan res), mentre el clergue crea àrees de dolor que ens van debilitant mentre la guerrera, la mig drow manté a Justa clavada a l’entrada sense possibilitats d’avançar. La nostre resposta, igual de contundent s’inicia amb una bola de foc que llenço a l’interior de la sala on estan ells (era una bola escrita en un pergamí, i potser per això els danys no son massa aparents), i segueix amb igual contundència fins acabar amb tots menys l’invisible, que malgrat estar atrapat dins la sala no es mostra fins que obra una porta secreta que desconeixíem. Tractem d’aturar-li-ho de diverses formes, i al principi sembla que ho aconseguirem, però finalment aconsegueix fugir.

Mentre ens recuperem del darrer combat, l’espasa de Justa s’activa, com sempre al pitjor moment, i diu que escales avall hi ha un gran mal que ha de ser aturat immediatament. Com no, sense pensar ni un moment en la situació en que ens trobem (Chandra ja no pot llençar cap conjur, i jo gairebé tampoc; i per la seva banda Teo està esgotat mentalment i aviat tampoc serà capaç de recolzar-nos), em de seguir-la escales avall buscant nous problemes, o abandonar-la allà mateix a la seva sort.

Les escales acaben a una gran sala excavada amb zones mig construïdes, una edificació molt estranya al sostre, i al terra hi ha el cadàver d’un semi orc amb icones del culte Ebony Hands. Trobem una porta secreta que sembla condueix a l’estranya construcció i comencem a pujar, però ens barra el pas una aranya gegant, mentre per darrera apareix, sens dubte invocada per algú, una serp gegant. Justa es lliure ràpidament de l’aranya i segueix endavant per tractar de localitzar l’invocador, veient que algú surt de la construcció estranya per l’altre extrem. Decidida i sense pensar en les conseqüències, surt darrera de la silueta que ha vist, i cau al terra de la sala anterior, mentre des de el sostre se li riu a la cara un nan que està cap per vall al sostre, mentre segueix invocant criatures gegants per atacar als altres (aranyes, escorpins, serps). Pensant que ha fet un encanteri que el manté enganxat al sostre, tracto de dissipar la màgia, però sembla que son les seves botes les que li permeten caminar pel sostre. Al crit de “aquestes botes han de ser per a mi”, ataco salvatgement al nan mentre la resta es defèn com pot de les criatures invocades. Amb un final previsible, no passa massa temps abans que em canviï les botes d’escalar per les del nan. Ara ja no tindré el dubte de si aprendre o no el sortilegi per caminar com les aranyes, i podré dedicar-me a altres sortilegis també força útils.

Al entrar a la següent sala ens trobem l’estàtua d’un deu del caos que a Teo li falta temps per destruir, massa ràpid per adonar-se que a la base hi havia alguna cosa escrita, així que Chandra ha de fer servir la seva màgia per reconstruir temporalment la base, on es llegeix: “I a la nit de la dissolució despertarem i serem lliures”. I he dit “reconstruir temporalment” per que Teo ja estava tornant a trencar-la quasi abans d’haver pogut llegir el que posava. La veritat, el seu fervor religiós em comença a preocupar. Ell diu que tot ho fa per purificar el casc herètic que porta, però em pregunto si en realitat el casc no li estarà fent perdre la raó, o al menys impulsant-l’ho a actuar de forma imprudent.

A la sala, a més de l’estàtua hi ha una escala que puja a una sala plena de teranyines on la llum no pot penetrar de forma antinatural. Mentre jo em quedo a la porta preparant flascons d’oli per cremar-les, davant de Justa apareix, si, literalment apareix, una aranya. Aprofitant la confusió i la poca visibilitat, un tieflin em dispara amb l’arc des de baix, mentre un mag ataca als altres amb un raig des de l’interior de la sala de les teranyines i un quasit apareix al cap de Chandra.

Però al menys seguim reaccionat tan ràpida i coordinadament com sempre, així que Teo mata al quasit, jo em llanço contra el tieflin, i Justa i Chandra intenten descobrir la posició del mag, i tot i que no la veig, segur que Chandra deu estar acariciant el seu bàcul pensant en el poder que podrà robar-l’hi al mag. Malauradament els altres estan molt millor preparats i es tenen la jugada ben estudiada, així al meu costat apareix un quasit mentre el tieflin llança un foscor per que no el pugi detectar. Amb el que no contava aquest beneit es que ben embolicat amb la meva capa i pujant per les parets gracies a les botes que acabo d’aconseguir, finalment el puc detectar i atacar, però es bastant resistent, i abans no el torni a detectar sento una porta que s’obra i per on segurament ha fugit.

Mentrestant a la part de dalt segueixen combatin contra criatures convocades pel mag, que sembla estar en un lloc situat a dos o tres metres d’alçada. Al aproximar-se a la paret del fons, veuen que hi ha un forat una mica elevat, així que Justa flota gracies a una poció de levitació que la permet atacar el forat directament, tot i que sembla que només aconsegueix foragitar al mag, que segons aconsegueixo veure jo per una obertura es una aranya que tracta de fugir pel sostre, tot i que no va gaire lluny abans que la faci mossegar la pols amb un míssil màgic.

Be, un altre sala buidada, tot i que se’ns ha escapat el tieflin, el que implica que més enemics estaran sobre avís de la nostra arribada, especialment els dos Venom Shaped Thralls que armats amb un munt de javelines, vigilen l’únic accés pel que podem seguir des de la part superior d’una espècie de construcció mig enterrada en l’entorn. Però qui ha dit que un parell de bitxos perillosos ens poden parar quan no ens queda cap mena de recolzament? Sentint-se confiada per la darrera “victòria” i per aprofitar els efectes de la poció de levitar, quan Teo encara no ha acabat de sanar-la amb un dels seus darrers sortilegis, Justa carrega contra els thrall, levitant per arribar a la seva alçada. Mentre jo tracto de recolzar-la amb petits cantrips ofensius (llàstima que no siguin morts vivents) i Chandra dispara amb el seu arc!!! (tenia un arma així? De vegades me n’oblido que te un cert entrenament com a paladina).

Però els thralls no es queden curts i contraataquen amb una bomba que llença agulles en mig dels altres, tot i que els seus efectes son més aviat lleus. No confiant massa amb les possibilitats de Justa sola davant d’aquestes dues bèsties, llegeixo el sortilegi de raig d’un llibre de màgia que varem trobar no fa massa, tot i que em sembla que ja fa una eternitat de tot plegat. En qualsevol cas, deixo a un thrall prou ferit per que Justa el remati d’un sol cop. Igualant una mica la lluita en un duel singular entre Justa i el segon monstre.

Però el mal no coneix d’igualtats o justícia, i per la porta de l’edifici a sobre del qual està lluitant Justa apareixen dos homes rata armats amb fusells, així que em de deixar sola a Justa per concentrar-nos a matar una d’aquestes ratotes amb els meus atacs gèlids força útils i les sagetes de Chandra. La segona s’amaga novament, sens dubte per tramar algun altre cosa més tramposa encara, però no per això podem respirar, ja que el tieflin que havia fugit ataca a Chandra, que considera que ja ha fet prou de paladina i ha arribat l’hora de fugir, cosa que aconsegueix per que Teo li cobreix la retirada mentre Justa acaba amb la segona bestia del sostre, i just després cau a sobre del tieflin, que acaba igual que tots els seus companys. Evidentment, al quedar-se sola, la rata no dura gaire més.

Amb prou temps per regirar la zona amb calma trobem en el cadàver de l’aranya maga una carta a mig escriure dirigida a un tal Heth, germà de Quaan, que diu: “Els cultistes del Caos preparen alguna cosa gran, parlen d’una màquina immensa a les cavernes més enllà i d’alguna cosa anomenada el ritual final que tindrà lloc en el temple que hi ha més avall”.

Mentre els altres es curen exploro una mica els diversos corredors per on podem anar per veure una mica que ens espera. Per un d’ells, prop d’una petita cascada d’aigües soterrànies hi ha una habitació plena de merda a la que dos rates gegantines s’estaven tirant merda l’una a l’altre fins que les em interromput per acabar ràpidament amb elles. Amb una facilitat pasmosa obro la porta reforçada de ferro en que hi havia una trampa i un pany la mar de complicat del que deuria ser la cambra d’un clergue.

Al final d’aquest mateix corredor entrem a una sala de forma vagament heptagonal. Sembla de recent construcció i està plena de símbols del caos; de fet aquests cobreixen totalment les parets. Al centre hi ha una immensa estructura de pedra amb il·lustracions de dimonis que sembla un templet gòtic, però sense cap entrada. A la part superior hi ha l’escultura d’un dimoni, i tot i haver com un centenar de veles, no hi ha cap d’encesa. Mentre examinem el pedestal, tot comença a vibrar, i la part superior es desplaça una mica, sorgint de l’interior una massa amorfa que, segons Chandra, podria ser una bestia del caos. La veritat es que sigui el que sigui, no resisteix ni un parell de mastegots de Justa.

I com sembla que aquí no trobarem res, sortim per un altre porta que hi havia a aquesta estranya sala…