8 del mes de la Pluja (III)

Només obrir la porta ens trobem a dues criatures força estranyes, una espècie de centaure alat demoníac i un babau, que segons Theo es una espècie de dimoni. Com es habitual Justa carrega contra ells, però el que es sorprenent es que aquest cop Theo l’acompanya decididament. Per la meva part, després de comprovar que son resistents a la màgia i, com a mínim el dimoni, resistents al gel (l’únic efecte que puc produir després de la sangria de màgia que em sofert tant Chandra com jo) decideixo quedar-me en un segon pla, des de on puc comprovar que aquestes criatures reparteixen que dona gust, especialment a Theo, que es qui s’endu la pitjor part en el combat, amb el problema addicional que la seva vareta de curar ferides, al estar quasi esgotada, sembla que comença a fallar i en prou feines pot recuperar-se de les rascades més superficials.

Des de el punt on estaven els bitxos trobem dues portes i un corredor en el que hi ha dues portes més i un corredor lateral. Es que això no s’acabarà mai!!!

Afortunadament les dues primeres portes que obrim no ens aboquen a nous enemics, si no a un traster i una sala amb molts coixins on segurament dormia el centaure, grillets i instruments diversos de tortura i, per fi!!! Una mica de recompensa per tota la feina feta; dos cofres plens de monedes. Però la cosa no acaba aquí, i a la sala trobo una porta secreta. Se que m’hauria d’haver callat i així hauríem sortit abans, però xerro massa i allà que ens veus seguint per un corredor, a un costat del qual hi ha una entrada que condueix a una estranya sala de la que prové una estranya brillantor que il·lumina el corredor. La causa està a una sala de forma tubular les parets de la qual estan formades en la seva totalitat per cristalls multi facetats. Dins la sala flota una gran roca de més de deu metres de diàmetre totalment coberta de punxes de cristall negre, sobre la que una humana nua coberta de flames (encara que no sembla que pateixi) entona un estrany ritual. De la roca pengen diversos essers lligats amb cadenes, i de fons puc sentir com si algú toqués una campana.

Com estic sola explorant la zona per així evitar que les llaunes amb potes de Justa i Theo posin sobre avís a més enemics, em dirigeixo dissimuladament cap a una porta que hi ha a l’altre extrem del corredor, però està tancada amb pany i sembla molt pesada, així que reculo per debatre que fer a continuació. Com era d’esperar els demés volen atacar a l’estranya dona de la pedra, però com l’accés es molt difícil, acabo llegint un pergamí que tenia Chandra que ens permet arribar fins al lloc, que jo ja sabia com era, emprant una porta dimensional. La posició es una mica precària ja que no hi ha massa lloc per posar els peus entre tantes punxes, però al menys no correm el risc de caure al buit. Be, només uns tres metres d’alçada, però segur que per algú amb malastrugança al tractar de fer segons quines activitats gimnàstiques (i no estic pensant concretament amb cap llauna… vull dir persona coneguda) hauria estat més que suficient per trencar-se alguna cosa.

La veritat es que sense avisar prèviament als enemics de la nostra presencia les coses son molt més senzilles, i si no que li preguntin a Justa si no li va anar be per evitar les flames de la sacerdotessa del caos la protecció que vaig tindre temps de llençar-li. Malauradament no em quedava prou màgia per tots i Theo en va sortir bastant xamuscat (ja hauria d’estar acostumat anant sempre en companyia de dones tan fermoses com jo (be, i comparades amb la gent normal també Justa i Chandra), però sens dubte veure una dona despullada, per molt maligna que fos, suposo que va fer que s’escalfés una mica massa. O va ser únicament a causa de les flames? En qualsevol cas, com està tant acostumat a que li donin carbasses, va tindre prou seny per llegir un pergamí que va facilitar que l’espassa de Justa empalés molt justament a la sacerdotessa, deixant la feina llesta per que Theo la rematés, aconseguint com efecte addicional que tota la sala deixés de brillar.

Amb una mica més de temps per examinar el que ens envolta descobrim que a la part inferior de la sala hi ha un altre porta, i que els pobres infeliços encadenats a la roca no son gent maligne si no simples víctimes als que tractem d’ajudar, encara que per les meves preses per obrir un compartiment secret que he trobat, un xorro d’àcid que es podia evitar sense dificultat empitjora la situació de tots (víctimes i companys), hi hauria alliberant de les seves penúries a una de les víctimes, però Theo decideix llastimosament tirar pel forat de la latrina un dels pergamins més poderosos (si no el que més a nivell pràctic) que tenia per arrossegar de tornada a una vida plena de misèries al pobre infeliç.

Com no vull cridar reprimeixo un crit agònic mentre trec de l’interior del compartiment una esfera i descobreixo el mecanisme màgic per fer pujar i baixar la roca i així no tindre que exposar als demés a un més que probable mal pas al buit.

L’únic bo, o això pensava inicialment, es que la bocamolla de l’espassa de Justa, la responsable de que encara estiguem arrossegant-nos agònicament per aquest maleït soterrani, diu que el gran mal que detectava ha estat finalment neutralitzat. Al sentir-la em vaig alegrar pensant que ja tornàvem cap a casa, però no, estava equivocada. Els demés insisteixen en buidar totalment el lloc.

La porta de la part inferior de la sala de la roca flotant dona a unes cambres on fem presoneres (be, realment es rendeixen abans de que ni tan sols obrim la boa) tres membres més del culte Tolling Bell, que diuen ser les ajudantes de la sacerdotessa de les flames. Les lliguem i encadenem a la sala dels instruments de tortura, on també deixem descansant les víctimes encadenades, per poder obrir la porta pesada i amb un bon pany del final del corredor secret. La veritat es que la porta està molt ben protegida amb diverses trampes màgiques i mecàniques, però no prou com per enganyar-me així que un cop forçat el pany, i amb molt més sentit comú que Justa, m’allunyo del lloc, cosa que resulta providencial per no perdre força física, com li succeeix a Justa al inhalar el gas que hi havia a l’altre costat.

Un cop dissipat el gas examino amb calma la trampa i comprovo que ho be la desactivo o be no podrem passar per allà, però per uns ditets tan hàbils com els meus i amb l’encoratjament de Theo que encara segueix força cremat (i no precisament per les flames) això no representa cap problema, de forma que podem seguir per un passadís bastant llarg que acaba dividint-se en dos. Per un costat trobem unes escales que pugen i per l’altre hi ha un corredor moooolt llarg i pel que es sent un soroll molt fort, com si algú s’estigués barallant.

M’avanço als altres i veig com dos homes armats (un tercer ja ha caigut) estan lluitant amb un minotaure, però abans no pugui decidir que fer els altres s’acosten i posen sobre avís al minotaure que ens ofereix pergamins de curació si l’ajudem, cosa que els seus adversaris s’apresten a considerar una gran mentida. Com Chandra nota que tots son malignes, no fem distincions i els ataquem, primer als humans, que es trobaven al mig (cosa que aprofita el minotaure per reforçar-se màgicament), fins que obrim un forat que Theo aprofita per atacar al minotaure durant un breu instant abans de sortir rebotat en front del poder dels muscles de la criatura, Afortunadament per a ell, Justa no triga en arribar en el seu ajut. Però Justa està molt desmillorada pels constants combats d’aquesta nit i els efectes acumulats de les diverses criatures que li han anat drenant energia i ten tants problemes que haig d’anar jo a ajudar-la, tot i que no evito que caigui totalment derrotada poc abans de que el minotaure pasi a formar part de la historia.

Aquest llarg corredor segueix i segueix sense fi, fins que després de caminar, caminar i caminar encara més, sentim un fort grinyol de maquinaria arribem a un porta que esmorteïa l’ensordidor soroll d’una gegantina màquina que ocupa una gruta que no sembla tindre fi, amb més de deu nivells d’alçada. La màquina sembla un roda amb un cilindre immens que ens fa l’efecte serveix per absorbir alguna cosa, tot i que no tenim ni idea de quina, només que deu tractar-se d’una energia rara. A més la màquina no està desprotegida. A uns tres nivells per sota nostre sembla que hi ha un Venom Shpaed Thrall, i una mica més avall hi ha més entrades a la gruta que sens dubte contindran més enemics.

Com no sabem de que va tot això, amb tot el seny no demostrat fins ara algú suggereix tornar enrere per interrogar les presoneres, cosa que m’alegro de fer ja que això ens acosta una mica més a la sortida i la tornada a casa. Malgrat això no confio en que siguin de massa ajut, cosa que es demostra cert a mitges. Les presoneres no eren membres importants del culte i per això hi ha moltes coses que no saben (o diuen que no saben), però entre les seves explicacions i algunes coses que trobem a les sales que ens havíem deixat per explorar prop de l’estrany temple poligonal, arribem a la conclusió que aquí s’han ajuntat tres cultes del caos: els Tolling Bell, els Ebony Hand i els Brothers of Venom. El líder dels Tolling Bell es Wuntad, un vell conegut nostre, ja que resulta ser el tipus que es va apropiar de les armes que varem aconseguir al castell de Toner St. Que varem visitar a finals del mes passat. Justa, afeblida com està triga en adonar-se del que la meva intuïció implica al interrogar a les captives sobre l’aspecte de Wuntad, però quan ho relaciona comença a pensar una vegada més cóm acabar amb ell de la forma més dolorosa possible.

Les sacerdotesses no saben els detalls, però sembla que tot aquest muntatge de Wuntad te com a objectiu aconseguir la Nit de la Dissolució, sigui el que sigui això. A part d’això només ens poden dir que la sacerdotessa de les flames es deia Illadras, i que una prostituta de la Casa Blanca anomenada Erepodi (i que resulta que es la meuca coneguda com Lady Radanna amb la que ens varem creuar en certa forma mentre buscàvem les oblees robades) es el contacte per parlar amb Wuntad.

Sobre el ritual que em aturat sembla ser que era per dessacralitzar un artefacte (l’esfera) que conté el darrer sospir de Rudolph von Tessel, i que reb el nom de Cheilsecar (deu ser poderós si els importava tant desfer-se’n i fins i tot te nom).

Quan finalment anem al tema que ens ha fet tornar, la màquina gegantina del final del corredor, la veritat es que no en saben gairebé res, només que absorbeix les energies de l’atzar del joc que varem veure es practicava a la Casa Blanca (sembla que la gruta es troba sota aquest edifici).

El que no ens poden dir les presoneres ens ho imaginem gracies a unes cartes que parlen del ritual per destruir Cheilsecar amb àcid en el seu punt àlgid, feina per la qual Illadas esperava ser generosament recompensada per Wuntad, i que els Brothers of Venom han estat considerats traïdors pels altres cultes al saber que han construït els Thralls només per a ells. Hi ha certes referències a un temple a Terrock Road, i podem posar nom al minotaure (Rinish) i al seu lloctinent, Reggaloch, que era el cap dels cultistes a la casa on ha començat aquesta llarguíssima nit.

Finalment, sense saber molt be com posem un peu davant de l’altre, aconseguim alliberar un altre noia i “aventurer” halfling després d’un altre il·lògic acte de mal entesa pietat de Theo, que incita a Justa (ell no s’atreveix a anar pel davant tot i estar en molt millors condicions) a ajudar al que queda d’un humà amb el que es evident algú, possiblement el cirurgià del que ens van parlar… pot ser que fos tot just ahir? La veritat es que sembla que hagi passat una eternitat!

En qualsevol cas el resultat es evident i la cosa que abans era humana deixa de sofrir en aquesta vida, I FINALMENT SORTIM D’AQUESTS CONDENATS SOTERRANIS!!!!

Una breu visita a la guàrdia per entregar els presoners i deixar els rescatats… i de cap al llit d’on no em mourà ningú ni amb una palanqueta en un bon grapat d’hores.

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: