25 del mes de la Pluja

Acompanyats per Nicalon, el bard de l’ordre dels Knight of the Chord, ens preparem per entrar a la Casa Vladaam a buscar la clau per una força ràpida, i es que davant l’ insistència dels demés, acabem explicant a Nicalon el que volem trobar, i sembla que te una idea molt exacta de la seva localització, en un soterrani al que s’accedeix des de la biblioteca, dins una cambra cuirassada. Si tot va com diu Nicalon, la veritat es que serà entrar i sortir, ja que es poc probable que ens trobem a ningú.

Entrem per un lateral prop del barranc, saltant el mur, i avancem cap a l’edifici principal, que per aquesta banda te la biblioteca on hi ha l’entrada al soterrani. A la biblioteca s’hi pot entrar sense cap dificultat ja que te grans finestrals que es poden forçar amb un simple passador. A l’interior, sota una catifa hi ha la trampa d’accés.

Com he dit, una operació força senzilla… si no fos per Justa i Theo que, com era d’esperar, cauen al terra de forma patètica mentre tracten de saltar el mur, per la qual cosa els tinc que ajudar, tot i que Theo, que malgrat sempre sembla disposat a fotre’ns ma, ell no vol que l’agafin per determinades parts i acaba demanant l’ajut diví per poder pujar. La veritat, m’ha costat força no riure’m de la situació, però ja han fet ells prou soroll per afeixir-me amb les meves rialles.

Arribar a la biblioteca sembla més plàcid; no trobem guàrdies, i sembla que l’oli per les armadures de Theo funciona prou be, al menys Justa només fa “una mica” de soroll.

Un cop a dins, obrim la trampa i jo inicio el descens per anar desactivant les trampes (fins ara els únics entrebancs reals al nostre avanç). Al soterrani hi ha dues portes on no s’escolta res. Segons Nicalor, la de l’esquerra es la que ens interessa, així que, mentre baixen els demés, començo a barallar-me amb el pany de la porta cuirassada, que aquest cop si que sembla realment complicada d’obrir, tot i que la culpa es d’en Theo, que no para de posar-me nerviosa per aconseguir tocar-me el cul amb la seva ja gastada excusa de beneir-me en nom de Lothian!

Darrera la porta hi ha un petit corredor i un altre porta (be, al menys no podré dir que tot ha estat fàcil, tot i que si està resultant massa senzill). Mentre tracto d’obrir-la els altres, que estan lluny es queixen de que he fet saltar una bola de foc, però la veritat es que jo ni me n’he assabentat, i si no fos per una lleugera olor a xamusquina, diria que s’ho han imaginat tot.

Al obrir la darrera porta trobem la clau en mig d’un munt de coses que m’hauria agradat emportar-me també, però Justa i Chandra estaven a l’aguait. Un cop aconseguit el que veníem a buscar, Chandra obra una porta dimensional i sortim del barri noble de forma ràpida i directa per evitar encontres desagradables.

Abans d’acomiadar-nos, Nicalor pregunta que és el que ens em emportat, i quan ja pensava que els pàmfils dels altres li donarien tota mena d’explicacions com abans d’entrar, Chandra li contesta de forma intel·ligent, dient-li el que vol saber, però sense dir res concret. De fet li diu que ens emportat una clau per tancar un gran mal. Al menys aquest cop no han confiat cegament en un quasi desconegut!

Al separar-nos comencem a discutir que fer amb la clau, si a la maga del braç de cristall o a l’església, tot i que sabia que tenia la discussió perduda. Evidentment, els altres es decanten per donar-li a l’església de forma totalment desinteressada, en doncs d’aconseguir uns calerons que bona falta ens fan. Tres a favor de regalar un tresor contra una a favor del benefici econòmic.

El problema es que es molt de matinada, així que decideixen anar a dormir a l’església del Pare Fabitor per no se quina sensació de prudència. Un molt endormiscat Pare Fabitor que no ha pogut evitar despertar-se amb els cops de Justa (ell i mig veïnat segurament), ens deixa dormir allà per descansar i estar preparats per acabar amb el problema dels Banewarrens a l’endemà).

Però poc abans de sortir el sol Theo, que estava de guàrdia, ens desperta per que alguna cosa s’està emportant la clau. Amb màgia descobrim que es tracta de Nicalor invisible, però aquest fa servir un objecte que li obra una porta dimensional per fugir sense deixar rastre.

La commoció es evident, amb un munt de “jo ja us deia que no era de fiar” per part meva, i una sèrie de juraments per part de Justa, molt pitjor que la que va protagonitzar quan en Wuntad ens va prendre les armes. I es que crec que aquesta dona no pot viure sense un enemic contra el que centrar tota la seva fúria venjativa… i de pas arrossegar-nos a tots amb ella per ajudar-la a venjar-se, cosa que ja m’està be, però sempre que hi hagi algun guany addicional en el procés!!!

Anuncis

No comments yet

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: